divendres, 30 de desembre del 2016


Els comptes de gestió

A més dels comptes que representen elements patrimonials que pertanyen a l’actiu, passiu i patrimoni net del balanç, hi ha un altre tipus de comptes, els comptes de gestió, que recullen fets que incideixen en el patrimoni net de l’empresa i que influeixen de manera directa en el resultat de l’exercici.
En aquests comptes s’aniran recollint les despeses i els ingressos que tingui l’empresa al llarg de l’exercici.

Els comptes de despeses

Una despesa és la partida comptable que contribueix a disminuir el benefici o a augmentar la pèrdua de l’empresa en aquest exercici.
Una despesa consisteix a adquirir o utilitzar algun bé o servei que no s’integra en el patrimoni empresarial a canvi d’una contraprestació.
Al Pla general de comptabilitat, podem trobar els comptes de despeses al grup 6 (Compres i despeses). Els comptes de despeses neixen pel deure.

Diferències entre despesa i pagament

Una despesa es produeix quan s’adquireixen o consumeixen alguns béns o serveis, mentre que un pagament neix quan hi ha una sortida de diners de tresoreria.

Els comptes d’ingressos

Un ingrés és la partida comptable que contribueix a augmentar el benefici o a disminuir la pèrdua de l’empresa en aquest exercici.
Un ingrés consisteix a prestar o vendre algun bé o servei que no estigui integrat al patrimoni empresarial a canvi d’una contraprestació.
Al Pla general de comptabilitat, podem trobar els comptes d’ingressos al grup 7 (Vendes i ingressos). Els comptes d’ingressos neixen per l’haver.
El funcionament dels comptes d’ingressos i despeses és unilateral.

Diferències entre ingrés i cobrament

Es produeix un ingrés quan es venen alguns béns o es presten serveis, mentre que un cobrament es produeix quan hi ha una entrada de diners a la tresoreria de l’empresa.
L’aparició d’una despesa i els seus augments es reflecteixen a la banda esquerra del compte (deure). A la banda dreta (haver) es reflecteix el seu trasllat als resultats.
L’aparició d’un ingrés i els seus augments s’anota a la banda dreta del compte (haver). A la banda esquerra (deure) s’anota el seu trasllat als resultats.
Exemple d'assentament de tancament
TaulaAssantament de tancament
DeureHaver
(100) CapitalX
(190) Pèrdues i guanysX
(400) ProveïdorsX
(475) HP per conceptes fiscalsX
(211) ConstruccionsX
(430) ClientsX
(572) Bancs cte. ct.X
Etc.
És important observar que, quan invertim l’assentament de tancament d’un exercici econòmic, es converteix en l’assentament d’obertura de l’exercici següent.
Exemple d'assentament de tancament
Amb les dades de l’exercici anterior serà:
TaulaAssentament de tancament
DeureHaver
(100) Capital social60.000
(112) Reserva legal6.000
(129) Pèrdues i guanys5.861,65
(400) Proveïdors15.862,50
(406) Envasos i embalatges a tornar a proveïdors(250)
(520) Deutes a curt termini amb entitats de crèdit40.000
(206) Aplicacions informàtiques950
(211) Construccions45.000
(216) Mobiliari1.900
(217) Equips per a processos d’informació1.200
(218) Elements de transport24.000
(300) Mercaderies22.013,75
(570) Caixa9.300
(572) Bancs cte. ct.23.110,40
Exemple de càlcul del compte de Pèrdues i guanys
Una vegada comptabilitzades les operacions de l’empresa, es confecciona el balanç de sumes i saldos.
ComptesSumesSaldos
DeureHaverDeutorCreditor
Aplicacions informàtiques950,00950,00
Construccions45.000,0045.000,00
Mobiliari1.900,001.900,00
Equips per a processos d’informació1.200,001.200,00
Elements de transport24.000,0024.000,00
Mercaderies22.500,0022.500,00
Envasos i embalatges a tornar a proveïdors340,0090,00250,00
Clients2.700,002.700,00
Clients efectes a cobrar6.400,006.400,00
Caixa9.300,009.300,00
Bancs cte. ct.63.940,4040.830,0023.110,40
Capital social60.000,0060.000,00
Reserva legal6.000,006.000,00
Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit40.000,0040.000,00
Proveïdors8.210,0024.072,5015.862,50
Proveïdors efectes a pagar4.000,004.000,00
Deutes a curt termini amb entitats de crèdit18.750,0018.750,00
Compres de mercaderies15.732,5015.732,50
Subministraments325,00325,00
Altres serveis305,00305,00
Devolucions de compres120,00120,00
Venda de mercaderies21.165,4021.165,40
Ingressos per serveis diversos875,00875,00
Descomptes sobre compres per pagament immediat550,00550,00
TOTAL225.552,90225.552,90144.572,90144.572,90
Amb les dades que es presenten en el balanç de sumes i saldos i sabent que les existències finals són de 22.013,75 €, confeccioneu la regularització d’existències i el compte de Pèrdues i guanys.
TaulaAssentament de regularització d’existències i de pèrdues i guanys
DeureHaver
(610) Variació d’existències22.500
(300) Mercaderies22.500
X
(300) Mercaderies22.013,75
(619) Variació d’existències22.013,75
X
(129)Pèrdues i guanys16.848,75
(600) Compra de mercaderies15.732,50
(628) Subministraments325
(629) Altres serveis305
(610) Variació d’existències486,25
X
(608) Devolucions de compres i operacions similars120
(700) Venda de mercaderies21.165,40
(759) Ingressos per serveis diversos875
(606) Descomptes sobre compres per pagament immediat550
(129) Pèrdues i guanys22.710,40
El resultat de l’exercici serà: 22.710,40 - 16.848,75 = 5.861,65 €.

Segona part Pla General Comptable

2.Normes de registre i valoració.


Són les normes que ha d'utilitzar l'empresa per a registrar i valorar els elements que componen el seu patrimoni. Constitueixen un desenrotllament dels requisits, principis i criteris comptables a què es refereix la primera part del pla.



•SE ESTABLeIXEN CRITERIS DE REGISTRE I VALORACIÓ DE DISTINTS ELEMENTS PATRIMONIALS I DE CERTS GASTOS I INGRESSOS.


•ÉS OBLIGATORI L'ÚS D'ESTOS CRITERIS DE REGISTRE I VALORACIÓ CONTINGUTS EN AQUESTES NORMES.

Tercera part del pla general comptable.

3. Comptes anuals.

Es referixen als documents comptables que han de redactar les empreses al final de l'exercici econòmic i que constituïxen l'instrument transmissor de la informació comptable als distints agents econòmics i socials.

–Balanç.

–El compte de pèrdues i guanys.

–Estat de canvis en el patrimoni net.

–Estat de fluxos d'efectiu.

–La memòria.


•CONTÉ NORMES I ACLARIMENTS NECESSARIS PER A L'ELABORACIÓ DELS COMPTES ANUALS.


•EN ESTA PART S'EXPOSEN ELS MODELS OFICIALS NORMALS I ABREVIATS.

•EL COMPLIMENT DE LES INDICACIONS CONTINGUDES EN ESTA PART DEL PLA COMPTABLE TÉ CARÀCTER OBLIGATORI.


Quarta part del pla general comptable.

4. Quadro de comptes. 

Comprén una llista de conceptes ordenats en Grups, Subgrups, Comptes i SubComptes degudament quantificades. 


•Grup 1: Finançament bàsic
•Grup 2: Actiu no corrent
•Grup 3: Existències
•Grup 4: Creditors i deutors per operacions comercials
•Grup 5: Comptes financers
•Grup 6: Compres i gastos
•Grup 7: Vendes i ingressos
•Grup 8: Gastos imputats al Patrimoni Net
•Grup 9: Ingressos imputats al Patrimoni


Activitat 1,

ACTIVITAT 1. posada amb pràctica.


A) Per grups trobeu a la Llei 1514/2007 la següent informació.


1. El marc conceptual de la comptabilitat, 
2. Normes de registre i valoració. 
3. Comptes anuals. 
4. Quadro de comptes. 
5. Definicions i relacions comptables. 
–skimming.


B) Quins documents composen els comptes anuals?

C)Per quins grups està format el quadre de comptes?


Poseu en comú la informació.